Un recorregut pel sector meridional de l'únic Parc Nacional de Catalunya

El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici es troba situat a l'extrem nord-occidental de Catalunya en plena serralada dels Pirineus. Presenta doncs tots els elements característics de l'alta muntanya.

Creat per Decret el 21 d'octubre de 1955, i reclassificat per la Llei 7/1988, de 30 de març, de la Generalitat de Catalunya, és un dels dotze parcs nacionals existents a l'Estat espanyol i l'únic d'aquesta categoria existent a Catalunya.

La seva superfície total de 40.852 ha. es troba repartida entre quatre comarques pirinenques amb un ric patrimoni natural, cultural i arquitectònic: El Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i la Vall d'Aran. D'aquesta extensió, 14.119 ha. corresponen al Parc pròpiament dit, que està dividit en dos sectors ben diferenciats: Sant Maurici al Pallars Sobirà, accessible des de la Vall d'Espot, i Aigüestortes a l'Alta Ribagorça, que té la seva entrada per la vall de Boí.

Les 26.733 ha. restants formen part de l'anomenada zona perifèrica de protecció, la qual té com a finalitat amortir els possibles impactes procedents de l'exterior a fi de garantir una completa protecció dels recursos naturals que han justificat la creació del Parc.

A la zona perifèrica de protecció hi podem trobar indrets de gran bellesa i valor naturalístic, com el bosc de la Mata de València d'Àneu, les valls de Gerber i Cabanes, el circ de Colomers, la ribera de Valarties, els estanys de Cabdella i els estanys Gèmena.

L'itinerari

Les panoràmiques que es presenten en aquest reportatge foren preses entre el 31 d'agost i el 2 de setembre de 2005. Foren tres dies en què es va recórrer una part del ara ja famós trekking 'Carros de foc': concretament, pel sector meridional del Parc Nacional.

El recorregut del primer dia es va iniciar al Planell d'Aigüestortes i el Pla de la Molina. Després es va remuntar la Vall de Dellui fins a la collada del mateix nom. Un cop aquí, ve el descens i la travessa per diferents estanys: Cubieso, Mariolo i Tort. Finalment, s'accedeix al Refugi de la Colomina (2420 m).

El segon dia es va partir del refugi de la Colomina per fer el pic de Peguera (2893 m). Després de vorejar els estanys de la Colomina, del Mar i de Saburo (i de superar el fatídic i interminable Pas de l'Ós), s'aconsegueix el coll de Peguera. Des d'aquí, l'ascens al pic és relativament senzill (unes 3 hores des del refugi. Veure pano). La ruta continua per l'infernal pedrera de l'Espatlla de Monestero, el Pletiu de la Coveta i l'estany de Monestero. Poc després s'arriba al Prat de Monestero (veure pano). Fins al refugi Ernest Mallafré hi han unes 2 agradables hores de baixada mentre podem anar observant la silueta dels Encantats.

El tercer dia, la ruta a seguir parteix del refugi Ernest Mallafré (1896 m), puja fins al mirador de l'Estany (fantàstiques panoràmiques del sector de Sant Maurici) i el Portarró d'Espot (2427 m. Veure pano). En una hora de forta pujada accedim al Pîc de Portarró (2733 m. Veure pano). Aquest és l'enclavament situat just al centre del Parc Nacional, i des del qual es poden observar els dos sectors: Aigüestortes i la Vall de sant Nicolau, i l'Estany de sant Maurici i la Vall d'Espot. És sens dubte el millor lloc per fer-se una idea de les dimensions d'aquest Parc Nacional. La ruta fa el descens fins a l'Estany Llong i el seu refugi, per finalment accedir al Planell de Dellui i al d'Aigüestortes, lloc on s'inicià aquesta ruta.