Visita virtual per la Xarxa d'Espais d'Interès Natural (EIN) de Catalunya

L'espai de la vall del riu Llobregós inclòs en el P.E.I.N. té una extensió de 1.045 ha. Situat al peu dels altiplans segarrencs, inclou una de les zones guixenques més característiques de la Depressió Central catalana, i una de les mes bén conservades. En sí mateix, pels afloraments de guixos constitueix un espai de notable singularitat geològica i botànica.

Bon representant de la diversitat dels sistemes naturals de Prepirineu oriental i meridional, fa la transició entre la regió prepirinenca i la depressió central. La complexitat orogràfica i l'erosió diferencial i fluvial han ajudat a la formació d'un relleu singular de gran bellesa paisatgística. La marcada dissimetria dels vessants determina una notable diversitat del paisatge vegetal, amb la presència de comunitats de requeriments ben diferenciats com la fageda i el carrascar.

Es tracta d'un petit espai singular situat geogràficament als Comalats, entre les comarques de la Segarra i la Conca de Barberà. El principal interès rau en les rouredes submediterrànies. Aquests boscos presenten allotgen algunes espècies pròpies dels boscos més humits de l'Europa Central, arribades a aquestes terres durant períodes més freds del quaternari i que actualment es conserven aprofitant racons més ombrívols i humits. Es tracta de plantes de caràcter eurosiberià dins un país eminentment sec i continental.

El PEIN defineix l'espai de les Muntanyes de Prades com un dels espais naturals de més interès per a Catalunya per la seva extensió, la seva singularitat geomorfològica i la diversitat i singularitat biològica excepcionals que té. A la mateixa zona hi ha el Paratge natural d'interès nacional de la Vall del monestir de Poblet i la Reserva Natural de la Trinitat.

Dels pocs espais estèpics que encara no has estat destruïts per projectes de regadiu massiu, dóna acollida a espècies d'ocells en estat gairebé d'extinció: el sisó, el gaig blau, la xurra, l'alosa becuda, la terrerola rogenca, la trenca, l'esparver cendrós... També acull endemismes de la península ibèrica i de la vall de l'Ebre.