2 d'abril de 2006
L'espai de la vall del riu Llobregós inclòs en el P.E.I.N. té una extensió de 1.045 ha. Situat al peu dels altiplans segarrencs, inclou una de les zones guixenques més característiques de la Depressió Central catalana, i una de les mes bén conservades. En sí mateix, pels afloraments de guixos constitueix un espai de notable singularitat geológica i botànica.

Aquesta zona de guixos es el resultat del tancament de l'antiga mar eocènica que cobria la Depressió Central i que donà inici a la sedimentació oligocena. En aquesta cubeta interior es dipositaren grans masses de guixos que afloren el nucli erosionat de l'anticlinal de Sanaüja i Ponts.

La vegetació pròpia d'aquests sòls guixencs són les timonedes gipsícoles continentals que actuen com a comunitats permanents sobre els afloraments de guix, i predominen les de ruac i trincola, i mes localment les d'heliantem esquamós. Aquestes comunitats vegetals son floristicament molt interessants, riques en plantes ibèriques algunes d'elles molt rares a la flora catalana.